dimarts, 10 de desembre de 2013

INFORME PISA 2013 - La sacralització de les dades -


 Un any més, l´informe PISA ens diu que estem estancats, que no ens ensortim. Que hi ha massa quantitat i poca qualitat.

 Que el nivell acadèmic del nostres escolars és baix, està fora de dubte, que el sistema escolar de casa nostra necessita urgents reformes estructurals, també. Amb tot, afegeixo alguns punts de reflexió que tenen per objectiu aportar relativitat a la lectura d´aquests resultats, sense deixar de remarcar les indiscutibles millores i canvi d´enfocament que necessita el nostre sistema educatiu:

L´EDUCACIÓ ÉS UN PROCÉS FORTAMENT MARCAT PEL CONTEXT : penso que no té cap fonament ni consistència establir una eina comparativa entre països que no tenen un mínim denominador comú i pretendre´n una anàlisi comparativa basada en els resultats, a a partir de la qual  s´han de poder deduir fórmules universals de polítiques educatives.

QUALSEVOL MECANISME D´AVALUACIÓ  HAURIA  DE:

  a/ permetre trobar fórmules per a dissenyar un sistema escolar autònom que conflueixi amb la seva cultura de referència i també per establir estratègies pròpies de millora dels resultats basades en la pedagogia, no en les dades.

b/  Ser un mecanisme integrat en el procés.


L´OBSESSIÓ PEL POSICIONAMENT EN EL RANQUING  INTOXICA EL PROCÉS D´APRENENTAGE

L'obsessió per posicionar-nos en el rànquing del top ten i la lectura parcial de les dades ens han dut a experimentar amb el currículum, les subvencions, l'autonomia de centres, els horaris, l'avaluació…tot, per sortir més ben parats l´edició següent.

Polítics, periodistes i tertulians s´atreveixen a fer deduccions i forçar tot tipus d´interpretacions. Aquestes lectures  parcials, interessades i simplificades; perverteixen i desdibuixen la finalitat del sistema d´avaluació. L´estadística  acaba servint per justificar determinats programes polítics.


ÈXIT ASIÀTIC O CAMPANYA PROMOCIONAL ACORDADA I CONSENTIDA?

L’informe Pisa no avalua tots els alumnes xinesos, sinó tan sols de les economies més avançades del país. Una vegada més, torna a posar-se de manifest que la impunitat de la que gaudeix aquest país asiàtic no es redueix al terreny comercial.

Deixar que facin una foto d´allò que interessa al govern Xinès  és equivalent a dir que la trista realitat en què viuen els infants xinesos, no existeix. I nosaltres, no tan sols tapem aquesta realitat, sinó que els posem al capdavant de les llistes i el presentem com a país de referència.


EL RESULTAT EN CIÈNCIES REFLECTEIX LES PRIORITATS DEL PAÍS

En aquest punt, ningú no ens pot negar la coherència existent entre les polítiques educatives i les econòmiques, doncs la manca d´estímul a les vocacions científiques va acompanyada de retallades als centres d´investigació.

NOVAMENT, EL CANVI DE METODOLOGIES QUEDA CONFIAT A L´AVALUACIÓ

La Consellera Rigau ja ha anunciat que, amb l´objectiu de millorar els resultats de ciències, el Departament d´Ensenyament afegirà una altra prova que avaluarà la competència científica.

Una vegada més, comencem la casa per la teulada pensant que l´avaluació serà la transformadora de les metodologies d´aula. Ha quedat més que demostrada la capacitat que té el sistema d´avaluació per estructurar i modificar currículums, però els bons resultats només poden venir del canvi de metodologies.
El dia que entenguem que l´escola primària ha de ser l´hivernacle del gust per aprendre i el llit de la identificació de les diferents habilitats, haurà arribat el veritable canvi metodològic. Però per a què aquest hivernacle fructifiqui, cal posar-hi un bon planté.
 Potser no queda massa simpàtic això que vaig a dir, però no tothom pot ser mestre, igual que no tothom pot ser enginyer. Més enllà de la formació inicial i permanent, cal una selecció de perfils. I com abans ho assumim, abans posarem fil a l´agulla en benefici de tots, però especialment en benefici d´aquells que passen la infància exposats a una contínua situació de frustració.


EDUQUEM PER A SER COMPETITIUS I PROU?

PISA només avalua la competivitat. El sentit de l´educació ha d´anar més enllà. On queda la creativitat, la sensibilitat estètica o musical, el gust per aprendre o les ganes d´escriure? I el desenvolupament personal i compromís social que donen sentit a la vida?  Si es desdibuixen les veritables finalitats de l´educació, no anem bé.