dimecres, 26 de desembre de 2012

NADAL A CASA, A l´ESCOLA I AL CARRER


Els moviments de Renovació Pedagògica dels anys seixanta i setanta, en el seu intent de recuperació de la tradició popular després dels anys de franquisme, van començar a introduir una pràctica  heredada de l´escola activa de finals del segle passat , com és la celebració de les festes populars dins del calendari escolar. Quaranta anys després, l´escola laica continua marcada  per la utilització pedagògica d´aquestes festes tradicionals. Si fa quatre dècades , ens va ser necessari recuperar els trets identitaris i folklòrics per a la reconstrucció d´una societat  cohesionada i en aquell moment,  formada per famílies de la terra i per altres provinents de diferents parts de la península; actualment , la seva utilització esdevé igual o més  necessària per a la incorporació de famílies provinents d´arreu del món, que arriben amb llengües i creences diverses.

Així com el desembre acaba a ritme de nadales i pastorets en moltes de les nostres escoles, també podem trobar  alguns centres educatius que, en la seva incapacitat de gestionar la diversitat cultural  i en el seu afany de defugir  d´essencialismes culturals i dogmatismes religiosos, no han trobat altra solució que la d´inventar  estranyes adaptacions festives per a aquestes dates. Així neix la Festa de la Pau, la Festa de la Solidaritat, la Festa dels Valors….
Dissenyen activitats alternatives pensant que és una manera  de respectar la pluralitat religiosa i el principi aconfessional de l´estat. Al meu entendre, aquesta reformulació de l´any liturgic està privant als infants de la riquesa d´una vivència cultural conjunta.
És una laïcitat  malentesa que pretén ignorar la dimensió religiosa com a condició universal bàsica de la humanitat;  principi que està present en totes les cultures i ho ha estat al llarg de la història.
És un laïcisme que entén el fenòmen religiós com un anacronisme i relega la fe a l´àmbit estrictament privat i íntim.  Els valors de Pau  i Solidaritat no es poden treballar sense aportar un referent cultural. És precisament aquest referent cultural treballat a partir dels símbols, qui  ens aporta els valors que incorporem al sentir-nos part  integrant d´una comunitat, d´un grup. És a partir d´aquí, que som capaços d´establir els paral.lelismes entre la nostra cultura i les altres, parant més atenció en  les semblances que en  les diferències.
 Els plantejaments cosmopòlites d´aigualir les tradicions  perquè " som d´enlloc i de tot arreu" ,no permeten als alumnes comprendre qui som, doncs ignoren  els nostres orígens judeocristians i priven als infants de l´estudi i l´anàlisi de la  situació sociopolítica de l´imperi romà on es va contextualitzar el naixement del mite que ha marcat totes i cadascuna de les nostres celebracions comunitàries. La manca de tradició condueix a moltes famílies al Nadal dels grans magatzems, de la desmesura i del  mercantilisme que ens imposa  Pares Noëls que queden molt ben contextualitzats en boscos nòrdics humits i plens de follets màgics, però no en la sequedat del bosc mediterrani, que és bosc de soques, alzines i pastors.

 En aquest sentit el pessebre és el símbol on queden recollits tots aquests elements mediterranis .
 És una escenificació del món rural on queden representada tota la  nostra cultura, les nostres arrels i els nostres oficis tradicionals. També s´hi reflecteixen els valors , doncs queda escenificat el naixement d´un infant i tota la societat que adquireix el compromís de protegir-lo. Els tres reis d´orient són la máxima representació de la pluriculturalitat i el caganer simbolitza la fertilitat de la terra. El tió, al igual que el nòrdic arbre de Nadal, és el fruït d´aquesta fertilitat.  

El pessebrisme és un fenòmen de ciutat iniciat per la burgesia del S.XVIII . 

A la gent del camp no li calia representar la natura

  Per altra banda, les nadales ja no són una  fidelitat a l’Evangeli, són manifestacions artístiques populars que esdevenen testimonis del nostre tarannà, de la nostra manera de fer i de pensar. Transmeten missatges i valors. Que les utilitzem per Nadal, no vol dir que siguin patrimoni exclusiu de persones amb conviccions cristianes. Avui, fer el pessebre, cantar nadales, recitar els poemes de Nadal…ja no és una qüestió de fe, sinó de tradició i identitat.

 

 El Nadal és una festa popular molt rica  en símbols i en contingut

 

 

No inventem adaptacions estranyes per a celebracions que sempre s´han viscut amb total normalitat, si us plau! aprofitem l´heritatge per treballar els valors, parem atenció en tots aquells símbols que no van associats a regalar res,  i fem que aquesta festa sigui una de les més viscudes i recordades a casa, a l´escola i al carrer!

2 comentaris:

Xavier Ureta ha dit...

Molt interessant i molt ben documentat. Sobretot, ALGÚ HO HAVIA DE DIR! Gràcies, Carme.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.